dimarts, 31 de maig de 2016

1902, cronologia suecana

1902.1 Els militants suecans de la Unió General de treballadors, la UGT, junt amb alguns anarcosindicalistes funden La Sociedad Cooperativa de Labradores Jornaleros inscrivint-se 700 partícips i la Caja de Ahorros de la Sociedad Centro Republicano del Proletario amb 600 socis.


1902. 2 En febrer comença el colmateig a cabàs i establiment de més de 3.000 fanecades per a nous arrossars al terme, ocupant-se aigües de l’Albufera i reduint-se la superfície de la llacuna.





1902.3 Al Vaticà el papa Lleó XIII proclama el 19 d'agost Patrona Canònica principal de Sueca a la Verge de Sales i Patrons secundaris als Sants Màrtirs Abdó i Senent. A Sueca se celebra una festa local espontània, amb volteig general de campanes, pirotècnia i passacarrers. El reverend Rafael Maria Tarín Torres publica el seu devocionari El tresor de Sales.


Benissants de la pedra, Abdó i Senent


1902.4 Governació civil suspén en totes les seues funcions a l'alcalde, síndics, 7 regidors i al secretari municipal. El comerciant Vicente Serra Sivera és triat alcalde.



Bibliografia
La Tella, cronologia histórica de Sueca. Revista Sueca, 7 de febrer de 1999. Xavier Campillo. Personatges Històrics suecans. J. Antoni Carrasquer

divendres, 27 de maig de 2016

1901, cronologia suecana


1901.1 Impulsada per Juan Pedro Pérez Lledó i 19 socis més de l'Ateneu Sueco del Socorro, es constitueix clandestinament el dissabte 9 de febrer en el Carrer Mare de Déu la lògia maçònica suecana La Fraternidad, hereva d'un anterior taller maçònic fundat per krausistes en 1885.

1901.2 El 21 de gener de 1901 es funda l’Escola d’Arts i Oficis de forma oficial, amb caràcter privat, on es podien cursar assignatures com Dibuix Lineal, de Figura, Adorn i Paisatge, Aritmètica, Geometria, Mecànica i Física i Química. Més avant, en 1904 , s’adjudica l’antiga “casa del Delme” al carrer la Punta. Esta escola ha continuat en funcionament durant més de 110 anys i ara s’anomena Escola d’Art Escultor Beltran.

Casa del Delme

1901.3 El metge Bernardo Aliño Alcaraz és elegit alcalde de Sueca. Aquest alcalde sol·licita a l'arquebisbe la declaració com a Patrons canònics de Sueca de la Verge de Sales i els Benissants.







1901.4 Naix José García Meseguer fundador i primer cap de Falange Española a Sueca. A més de dedicar-se a la política va escriure l'auto sacramental Magdala en 1935 i la sarsuela "Las del mercado de flores" en 1936, també era col·laborador habitual dels setmanaris locals "El Anunciador Comercial" i "Mosaico". Va ser assassinat al Picador de Paterna en esclatar la guerra civil espanyola, quan només tenia trenta-cinc anys.

José García Meseguer





Bibliografia
La Tella, cronologia histórica de Sueca. Revista Sueca, 7 de febrer de 1999. Xavier Campillo.
L’associacionisme a Sueca. Lluís M. Rosado Calatayud
Personatges Històrics suecans. J. Antoni Carrasquer
Reglament municipal de l’Escola d’Art Escultor Beltrán. Diversos autors.

dijous, 26 de maig de 2016

1900, cronologia suecana

1900.1 A l’any 1900 amb motiu de l’inici del nou segle feren festa local a gener, inaugurant-se la Creu del camí de Sueca a Les Palmeres. El cens local a principi de segle era de 14.435 veïns.



1900.2 En abril també es va inaugurar el pont de ferro de la carretera que uneix Sueca amb Riola. Aquest pont era de propietat privada al ser costejat per Bernardo Aliño i Higinio Chofré, per tant per a creuar calia pagar pontatge. L’antic pas de barca del riu Xúquer, en actiu des del 6 de setembre de 1878, deixa d’usar-se.




1900.3 El 24 d’abril d’este any El Mestre Serrano estrena el Motete, la seua primera obra a Madrid. Prop de la trentena, intentant fer carrera a Madrid sense cap èxit i quan ja estava a punt de prendre la decisió de tornar-se’n a Sueca, fracassat, sense recursos econòmics ni il·lusions, la sort li aparegué de la mà dels germans Joaquín i Serafín Álvarez Quintero, quan li oferiren que posara música a l’entremés El Motete. Així va començar Serrano la seua fructífera relació amb estos autors teatrals i amb el tan desitjat èxit, ja que, en estrenar-se esta peça al teatre Apolo de Madrid, l’excel·lent acollida del públic li obriria les portes a properes estrenes.

A l’endemà, al diari El imparcial es va poder llegir esta crítica de José de Laserna: “Gran parte del éxito feliz que el entremés obtuvo se debe a la música. El novel compositor D. José Serrano se dio anoche a conocer al gran público, revelando excelentes disposiciones para el arte lírico-dramático. El preludio, la canción con motivos de seguidilla gitana y la marcha militar, son números de fresca inspiración, de ritmo vigoroso y orquestación sencilla y buen gusto”



Bibliografia


La Tella, cronologia histórica de Sueca. Revista Sueca, 7 de febrer de 1999. Xavier Campillo.
La producción Zarzuelística de José Serrano. Rafael Díaz Gómez i Vicente Galbis López
Personatges Històrics suecans. J. Antoni Carrasquer


1899,Cronologia suecana

El 7 de febrer de 1999 Xavier Campillo va començar a publicar una cronologia històrica de l'Església a Sueca del segle XX per capítols. Cada setmana es publicava un capítol diferent al setmanari Sueca. L'acceptació va ser tan bona que el segon episodi va decidir no centrar-se solament als aspectes estrictament eclesials, sinó que va recopilar informació de la nostra ciutat de qualsevol àmbit al llarg del segle XX.

Nosaltres ens hem basat en aquesta cronologia per fer esta sèrie de blogs on repassarem els esdeveniments més importants que han ocorregut a la nostra ciutat durant el segle XX.
Esperem que també es puga convertir en una sèrie de reportatges de Sueca TV.


1899.1 Comencem esta cronologia en 1899 ja que el dimarts 17 de febrer d’aquell any, la Villa de Sueca es declarada Ciutat, en nom del rei Alfons XIII, que en aquell moment era menor d’edat. La reina regent, Maria Cristina, va signar el Reial Decret a proposta del Ministre de Gobernació, Trinitario Ruiz Capdepón, impulsat per les gestions del diputat Francisco Peris Mencheta. A l’endemà en la Gaceta de Madrid aparegué esta declaració de la reina regent:

“Real aprecio a la Villa de Sueca, cabeza de partido judicial, en la provincia de Valencia, por el aumento de su población, desarrollo y fomento de su agricultura e industria, riqueza de su comercio y constante adhesión a la Monarquía Constitucional”
Panoràmica de Sueca des del campanar de Sales

1899.2 El dilluns 1 de maig mor Mariano Ruíz Granería, alcalde de Sueca en 1887 i 1893, impulsor de la nova urbanització de la Plaça de la Llibertat, hui placeta del Convent, coneguda com barri Ruiz.

1899.3 El dimarts 16 de maig La reina regent, Maria Cristina, i el ministre de la Gobernació, Eduardo Dato Iradier, atorguen a l'Ajuntament el títol i tractament d'Excel·lentíssim.


1899.4 L’1 de juliol l’advocat Juan Llopis Llombart és elegit alcalde de Sueca.

1899.5 El 29 de desembre els preveres En Rafael Maria Tarín Torres i En Mariano Castells Fos constitueixen la Gran Associació de Nostra Senyora de Sales. El primer president fou En Bernardo Aliño Alcaraz i la presidenta Na Salvadora Ferrando Marqués. En 1926 li atorgaren el títol de Reial Asociació. Entre altres tasques esta associació s’ha fet càrrec de moltes obres que s’han realitzat al Convent. Hui en dia entre altres tasques, regenta el mueu de la Mare de Déu de Sales.
Quadre de Eduardo Soler Llopis (1883)

1899.6 En febrer el capità d'artilleria Emilio de La Cuadra Albiol, nascut a Sueca, junt amb el tècnic suís Marc Birkigt, crea en Barcelona la primera fàbrica d'automòbils d'Espanya. Anys després Emilio de La Cuadra Albiol abandonà el negoci però esta empresa es va reconvertir en la llegendària "Fàbrica Hispano-Suiza de Automóviles"


1899.7 Aquest any, apunt d’acabar el segle XIX arriba a Sueca un invent revolucionari, la llum elèctrica. El 31 de març va concloure l’electrificació del poble i es va inaugurar l’enllumenat públic.

Bibliografia

La Tella, cronologia histórica de Sueca. Revista Sueca, 7 de febrer de 1999. Xavier Campillo.
L’associacionisme a Sueca. Lluís M. Rosado Calatayud
Personatges Històrics suecans. J. Antoni Carrasquer
Apunts per a una història de la cultura a Sueca. J. A. Carrasquer Artal